El segon imparell

Gotes als vidres Ens tornem a retrobar una vegada darrere l’altra, sempre en escenaris diferents. En les butaques del cinema, en els reflexos dels miralls, jugant a fet i amagar enmig de les botigues. Els nostres camins es creuen contínuament, com les gotes de la pluja que un nen mira a la finestra del cotxe. […]

Solament ara

Crits i llagrimes Dies en que torna la tristesa, els crits lluiten per escapar de dins el meu cos però no els deixo sortir, si els tinc a ells em sento menys sola. M.

Pensents de ja fa uns mesos

A vegades et sents perdut i penses que les coses no poden ser pitjors, tot et surt malament, tens la sort d’esquena. No tens raó. Les coses sempre poden anar a pitjor. Aferrat a la llum de l’esperança, algun dia no cauràs fent el doble axel, un desconegut et desitjarà bon dia al carrer i potser […]

Corre lluny, corre.

Tu tens por a no agradar, a ser abandonada, a morir oblidada. Jo, el contrari. No vull importar, i defujo les boniques paraules. Tu idealitzes. Jo raono. Jo, ment. Tu, cor. Però t’admiro, quan parles brillen els ulls i els somriures guanyen batalles. El dia 1, quan perdis la por quan vegis com de lliure […]

Fa temps…

Sempre sóc les promeses dels inicis. Aquelles que només et diuen coses boniques i tendres a cau d’orella, que et transporten a vides paral·leles on tot és millor. M’agrada tocar de peus a terra. I per això, al principi mai me les crec. Que faries tu? Que faries quan te les repeteixen com les estrelles? […]

Necessitat d’escoltar-te

Diga’m Tu, que ara ja em coneixes quasi més que jo a mi mateixa, m’ho pots explicar, si us plau? Com és que puc travessar fronteres sense por, entrar a cases desconegudes on hi pot haver fantasmes, conduir durant hores per carreteres que encara no s’han construït. En canvi em paralitzo quan vaig al cinema, […]