Tu tens por a no agradar,
a ser abandonada,
a morir oblidada.
Jo, el contrari.
No vull importar,
i defujo les boniques paraules.
Tu idealitzes.
Jo raono.
Jo, ment.
Tu, cor.
Però t’admiro,
quan parles brillen els ulls
i els somriures guanyen batalles.
El dia 1,
quan perdis la por
quan vegis com de lliure ets
mentre pronuncies.
Viatjaràs tan de pressa
i tan lluny,
que dubto que mai ens retrobem.
M.
La lluna és la mateixa aquí, allà i més enllà. 