El segon imparell

Gotes dels vidres Ens tornem a retrobar una vegada darrere l’altra, sempre en escenaris diferents. En les butaques del cinema, els reflexos dels miralls, jugant a fet i amagar enmig de les botigues. Els nostres camins es creuen contínuament, com les gotes de la pluja que un nen mira a la finestra del cotxe. Et […]

Leer más El segon imparell

Solament ara

Crits i llagrimes Dies en que torna la tristesa, els crits lluiten per escapar de dins el meu cos però no els deixo sortir, si els tinc a ells em sento menys sola. M.

Leer más Solament ara

Pensents de ja fa uns mesos

A vegades et sents perdut i penses que les coses no poden ser pitjors, tot et surt malament, tens la sort d’esquena. No tens raó. Les coses sempre poden anar a pitjor. Aferrat a la llum de l’esperança, algun dia no cauràs fent el doble axel, un desconegut et desitjarà bon dia al carrer i potser […]

Leer más Pensents de ja fa uns mesos

Admetre la meva por

  Fa molts mesos que fingeixo. Des del dia dels crits, les furgonetes abandonades, els turistes i la velocitat. No és la mort el que em fa amagar-me en mi mateixa, ella mai ha format part de la llista dels meus temors, ans el contrari, sé que és inevitable i intento, en la mesura del […]

Leer más Admetre la meva por

Corre lluny, corre.

Tu tens por a no agradar, a ser abandonada, a morir oblidada. Jo, el contrari. No vull importar, i defujo les boniques paraules. Tu idealitzes. Jo raono. Jo, ment. Tu, cor. Però t’admiro, quan parles brillen els ulls i els somriures guanyen batalles. El dia 1, quan perdis la por quan vegis com de lliure […]

Leer más Corre lluny, corre.

Esquemes nous

Les fletxes del meu esquema han girat, l’amor ara n’ocupa la part central senyalant-me a mi en vermell.   Unes de més petites apunten a noms, a tots per diferent però al mateix temps per igual.   Sé que alguns no ho entendran o acceptaran. Jo estimo així, i potser algun dia tu també ho […]

Leer más Esquemes nous

Sense títol

Els mesos en els quals la meva única feina era esquivar-te ja han quedat molt enrere, vaig aprendre a detectar els teus reflexos des de molt lluny, a vigilar per si et transformaves en una finestra o en el terra acabat de fregar.   Ara ja no m’amago de tu, al contrari, et busco més […]

Leer más Sense títol

Fa temps…

Sempre sóc les promeses dels inicis. Aquelles que només et diuen coses boniques i tendres a cau d’orella, que et transporten a vides paral·leles on tot és millor. M’agrada tocar de peus a terra. I per això, al principi mai me les crec. Que faries tu? Que faries quan te les repeteixen com les estrelles? […]

Leer más Fa temps…

Necessitat d’escoltar-te

Diga’m  Tu, que ara ja em coneixes quasi més que jo a mi mateixa, m’ho pots explicar, si us plau? Com és que puc travessar fronteres sense por, entrar a cases desconegudes on hi pot haver fantasmes, conduir durant hores per carreteres que encara no s’han construït. En canvi em paralitzo quan vaig al cinema, […]

Leer más Necessitat d’escoltar-te