Sempre m'han agradat les lletres, les paraules, les frases… Però mai he tingut el valor suficient per treure a la llum els meus textos i això és el que trobareu aquí. El que em fa por mostrar.
Avui m’he atrevit a començar a publicar els textos que escric de tant en tant. Fa un temps al lloc més lluny on arribaven era a la paperera, ara en canvi es perdran en la immensitat d’Internet, un món més aviat desconegut per mi. Tinc la sensació, metre escric això que em portarà coses bones, […]
Leer más El principi d’un viatge que no sé quant duraràGotes dels vidres Ens tornem a retrobar una vegada darrere l’altra, sempre en escenaris diferents. En les butaques del cinema, els reflexos dels miralls, jugant a fet i amagar enmig de les botigues. Els nostres camins es creuen contínuament, com les gotes de la pluja que un nen mira a la finestra del cotxe. Et […]
Leer más El segon imparellCrits i llagrimes Dies en que torna la tristesa, els crits lluiten per escapar de dins el meu cos però no els deixo sortir, si els tinc a ells em sento menys sola. M.
Leer más Solament araA vegades et sents perdut i penses que les coses no poden ser pitjors, tot et surt malament, tens la sort d’esquena. No tens raó. Les coses sempre poden anar a pitjor. Aferrat a la llum de l’esperança, algun dia no cauràs fent el doble axel, un desconegut et desitjarà bon dia al carrer i potser […]
Leer más Pensents de ja fa uns mesosFa molts mesos que fingeixo. Des del dia dels crits, les furgonetes abandonades, els turistes i la velocitat. No és la mort el que em fa amagar-me en mi mateixa, ella mai ha format part de la llista dels meus temors, ans el contrari, sé que és inevitable i intento, en la mesura del […]
Leer más Admetre la meva porTu tens por a no agradar, a ser abandonada, a morir oblidada. Jo, el contrari. No vull importar, i defujo les boniques paraules. Tu idealitzes. Jo raono. Jo, ment. Tu, cor. Però t’admiro, quan parles brillen els ulls i els somriures guanyen batalles. El dia 1, quan perdis la por quan vegis com de lliure […]
Leer más Corre lluny, corre.Les fletxes del meu esquema han girat, l’amor ara n’ocupa la part central senyalant-me a mi en vermell. Unes de més petites apunten a noms, a tots per diferent però al mateix temps per igual. Sé que alguns no ho entendran o acceptaran. Jo estimo així, i potser algun dia tu també ho […]
Leer más Esquemes nousEls mesos en els quals la meva única feina era esquivar-te ja han quedat molt enrere, vaig aprendre a detectar els teus reflexos des de molt lluny, a vigilar per si et transformaves en una finestra o en el terra acabat de fregar. Ara ja no m’amago de tu, al contrari, et busco més […]
Leer más Sense títolSempre sóc les promeses dels inicis. Aquelles que només et diuen coses boniques i tendres a cau d’orella, que et transporten a vides paral·leles on tot és millor. M’agrada tocar de peus a terra. I per això, al principi mai me les crec. Que faries tu? Que faries quan te les repeteixen com les estrelles? […]
Leer más Fa temps…Diccionari Les definicions han trobat els forats buits dins el meu cos. I avui ja no m’amago de res. M.
Leer más Llibres personalsDiga’m Tu, que ara ja em coneixes quasi més que jo a mi mateixa, m’ho pots explicar, si us plau? Com és que puc travessar fronteres sense por, entrar a cases desconegudes on hi pot haver fantasmes, conduir durant hores per carreteres que encara no s’han construït. En canvi em paralitzo quan vaig al cinema, […]
Leer más Necessitat d’escoltar-te