Sempre m'han agradat les lletres, les paraules, les frases… Però mai he tingut el valor suficient per treure a la llum els meus textos i això és el que trobareu aquí. El que em fa por mostrar.
Avui m’he atrevit a començar a publicar els textos que escric de tant en tant. Fa un temps al lloc més lluny on arribaven era a la paperera, ara en canvi es perdran en la immensitat d’Internet, un món més aviat desconegut per mi. Tinc la sensació, metre escric això que em portarà coses bones, […]
Leer más El principi d’un viatge que no sé quant duraràA vegades et sents perdut i penses que les coses no poden ser pitjors, tot et surt malament, tens la sort d’esquena. No tens raó. Les coses sempre poden anar a pitjor. Aferrat a la llum de l’esperança, algun dia no cauràs fent el doble axel, un desconegut et desitjarà bon dia al carrer i potser […]
Leer más Pensents de ja fa uns mesosFa molts mesos que fingeixo. Des del dia dels crits, les furgonetes abandonades, els turistes i la velocitat. No és la mort el que em fa amagar-me en mi mateixa, ella mai ha format part de la llista dels meus temors, ans el contrari, sé que és inevitable i intento, en la mesura del […]
Leer más Admetre la meva porTu tens por a no agradar, a ser abandonada, a morir oblidada. Jo, el contrari. No vull importar, i defujo les boniques paraules. Tu idealitzes. Jo raono. Jo, ment. Tu, cor. Però t’admiro, quan parles brillen els ulls i els somriures guanyen batalles. El dia 1, quan perdis la por quan vegis com de lliure […]
Leer más Corre lluny, corre.Les fletxes del meu esquema han girat, l’amor ara n’ocupa la part central senyalant-me a mi en vermell. Unes de més petites apunten a noms, a tots per diferent però al mateix temps per igual. Sé que alguns no ho entendran o acceptaran. Jo estimo així, i potser algun dia tu també ho […]
Leer más Esquemes nousEls mesos en els quals la meva única feina era esquivar-te ja han quedat molt enrere, vaig aprendre a detectar els teus reflexos des de molt lluny, a vigilar per si et transformaves en una finestra o en el terra acabat de fregar. Ara ja no m’amago de tu, al contrari, et busco més […]
Leer más Sense títolSempre sóc les promeses dels inicis. Aquelles que només et diuen coses boniques i tendres a cau d’orella, que et transporten a vides paral·leles on tot és millor. M’agrada tocar de peus a terra. I per això, al principi mai me les crec. Que faries tu? Que faries quan te les repeteixen com les estrelles? […]
Leer más Fa temps…Diccionari Les definicions han trobat els forats buits dins el meu cos. I avui ja no m’amago de res. M.
Leer más Llibres personalsDiga’m Tu, que ara ja em coneixes quasi més que jo a mi mateixa, m’ho pots explicar, si us plau? Com és que puc travessar fronteres sense por, entrar a cases desconegudes on hi pot haver fantasmes, conduir durant hores per carreteres que encara no s’han construït. En canvi em paralitzo quan vaig al cinema, […]
Leer más Necessitat d’escoltar-teMés sobre la lluna Un dia sota la lluna vam pactar mirar-la sempre que ens sentíssim soles. Sigues estiu o hivern, primavera o tardor, i així va ser durant molt de temps. La contemplàvem com si fossin els ulls de l’altra. Jo li explicava els meus somnis i preocupacions, i tu li ballaves mentre recitaves […]
Leer más La lluna sense tuD’una vegada per totes Per què jo tinc por i ell no? Per què no puc passejar pels carrers de nit, si m’agrada observar com brilla la lluna? Per què no em puc posar aquella faldilla, sí, la que és més curta del que voldries? Per què cada vegada que surto amb elles els hi […]
Leer más NOSALTRAS