Sempre sóc les promeses dels inicis. Aquelles que només et diuen coses boniques i tendres a cau d’orella, que et transporten a vides paral·leles on tot és millor. M’agrada tocar de peus a terra. I per això, al principi mai me les crec. Que faries tu? Que faries quan te les repeteixen com les estrelles? Que faries quan et garanteixen que passi el que passi es tornaran realitat? Diga’m, que faries? I més després de veure els teus ulls preciosos i els teus llavis apassionats.
M.
La lluna és la mateixa aquí, allà i més enllà. 
Jo m’ho creuria…
Me gustaLe gusta a 1 persona
Jo em crec lo del instant. Si ets feliç en el moment,ja està bé. El futur igual que el passat no existeixen. Només el present.
Me gustaMe gusta
Potser si que tens raó…
Me gustaMe gusta
Viure el moment! Sempre! La vida són etapes i es de llei gaudir quan un és feliç!
Me gustaLe gusta a 1 persona