Pensents de ja fa uns mesos

A vegades et sents perdut i penses que les coses no poden ser pitjors, tot et surt malament, tens la sort d’esquena. No tens raó. Les coses sempre poden anar a pitjor. Aferrat a la llum de l’esperança, algun dia no cauràs fent el doble axel, un desconegut et desitjarà bon dia al carrer i potser […]

Corre lluny, corre.

Tu tens por a no agradar, a ser abandonada, a morir oblidada. Jo, el contrari. No vull importar, i defujo les boniques paraules. Tu idealitzes. Jo raono. Jo, ment. Tu, cor. Però t’admiro, quan parles brillen els ulls i els somriures guanyen batalles. El dia 1, quan perdis la por quan vegis com de lliure […]

Sense títol

Els mesos en els quals la meva única feina era esquivar-te ja han quedat molt enrere, vaig aprendre a detectar els teus reflexos des de molt lluny, a vigilar per si et transformaves en una finestra o en el terra acabat de fregar. Ara ja no m’amago de tu, al contrari, et busco més […]

La lluna sense tu

Més sobre la lluna Un dia sota la lluna vam pactar mirar-la sempre que ens sentíssim soles. Sigues estiu o hivern, primavera o tardor, i així va ser durant molt de temps. La contemplàvem com si fossin els ulls de l’altra. Jo li explicava els meus somnis i preocupacions, i tu li ballaves mentre recitaves […]

NOSALTRAS

D’una vegada per totes Per què jo tinc por i ell no? Per què no puc passejar pels carrers de nit, si m’agrada observar com brilla la lluna? Per què no em puc posar aquella faldilla, sí, la que és més curta del que voldries? Per què cada vegada que surto amb elles els hi […]

Octubre revolucionari

Matinades d’octubre Sona el despertador. No són ni les sis del matí però avui cap de nosaltres té son. Baixem a la plaça i ja està plena. Puc veure en els ulls la son i l’esperança. Surt el sol. Aplaudiments, crits, il·lusió. I sabem que passi el que passi, guanyem o perdem, ja hem fet […]